"Fukushima viu el pitjor accident nuclear desde Txernòbil"

Així es titula el diari El País.

El sistema de refrigeració deixa de funcionar en un segon reactor. L' incident és de categoría 4 dins l' escala internacional de 7. Segons les autoritats els nivells de radioactivitat han anat baixant.  Hi ha hagut 200.000 persones evaquades y uns 50.000 soldats desplegats.-Reconeixen que hi havien petites fugues, potser per això a succeït l' accident.

Txernóbil

Natacha Bustos y Francisco Sánchez, són els autors del còmic de la catàstrofe nuclear que va passar a Txernòbil.

El 26 d'abril de 1986, el quart reactor de la Central Nuclear de Txernòbil, va esclatar a la 01:23 AM hora local. Bàsicament s'estava experimentant amb el reactor per a observar quanta energia es podia produir. Però la màquina que controlava el combustible (diòxid d'urani i altres compostos radioactius ho va mantenir dins del reactor durant massa temps, i finalment va explotar, creant un gran forat en el sostre de la planta i emetent un gegantesc núvol radioactiu cap a tota Europa. Tots els residents permanents de la ciutat i aquells que vivien en la zona d'exclusió van ser evacuats degut al fet que els nivells de radiació van sobrepassar tots els estàndards de seguretat.
La ciutat de Txernòbil i els suburbis adjacents són ara llar de científics, oficials de manteniment de la central nuclear, liquidadors, doctors i físics especialitzats en radiació. Encara que Prýpiat (una ciutat veïna a Txernòbil i més propera a la central nuclear que aquesta) roman sense manteniment, Txernòbil ha estat renovada i és ara llar de més de 2000 persones, incloent a eventuals visitants a la zona d'exclusió, qui s'allotgen en els sectors de la ciutat mes distants de la central nuclear.

The New York Times

A la pàgina web del diari anglès The New York Times, han publicat una notícia on mostren en públic les llistes en teoria secretes dels professors de les escoles públiques de tot Nova York. Molts professors s'han indignat ja que no estan d'acord amb el lloc on l'han posat.
Ara us mostraré 5 dels 44 comentaris d'una pàgina web on els professors donen la seva opinió:

Adrew White:
The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

Aquest professor està dient que igual que a ells els han avaluat, el just seria que els que han fet aquest estudi també els avaluesin de dalt a baix, berrugues i tot, diu.

Sarah Bento:
You're going to publish evaluations for all staff at NYT as well too, right? I demand to know if the news I'm getting is coming from effective or ineffective reporters.

Aquesta professora el que exigeix es que vol saber qui ha escrit aquesta llista i aquesta notícia, ja que vol saber si les notícies que llegeix són "periodistes eficients o no".

Els professors avaluats

Avui tractaré el tema dels professors de Nova York. Avui en dia és una notícia molt important, ja que està sent tractada per quasi tothom.
Resulta que ara són els alumnes qui avaluen els professors i no al revés:

Tal com diu la noticia del diari ara:
18.000 professors de les escoles públiques han estat avaluats, "Diaris com 'The New York Times' permeten veure la nota del professor a través d'un cercador al seu web. Hi surt el nom i el cognom del mestre, l'escola i la nota que treuen"

L'eficàcia dels mestres es classifica de 0 (baix) a 99 (alt), d'acord amb els resultats que han obtingut els estudiants. Si els estudiants treuen molt bones notes els professors també.
S'ha creat molta polèmica ja que els resultats són lliurement publicats als diaris o pàgines web i qulsevol persona els pot consultar. Com diu el diari, es publica el nom i cognoms, la nota i l' escola on exerceixen de professors.

Hi ha escoles que hi han alumnes amb dieverses dificultats per aprendre o estudiar, això els porta a uns mals resultats en els exàmens i si els/les alumnes treuen males notes, als professors sel's hi posa una mala nota. Com que les escoles no volen això, expulsen als nens que treuen males notes encara que ells s'esforçin o fagin tot el possible per aprovar, llavors els professors es queden només amb els nens que treuen bones notes i això significa que ells, els professors, treuen bones notes. Això es injust ja que un nen amb dificultats no pot optar a una escola pública ja que sino el fan fora ja que els perjudica.

Aquest és un link del diari "The new york times" on també hi ha molta informació sobre aquest tema:

Pensaments

El treball de recerca de la nostra escola, és un curtmetratge.
Fent el curtmetratge estem aprenent a treballar en grup, entre altres coses.
El meu curtmetratge, titulat Pensaments, narra la historia de 6 persones amb pensaments molt diferents però amb una cosa comuna, parlen de la gent sense saber com són.
Els personatges són:
LAIA SANCHIZ (àvia)
IRENE LÓPEZ (abogada)
FERRAN VALVERDE (indigent)
DANI VELÀZQUEZ (futbolista)
GERARD CASAMITJANA (futbolista)
ARNAU OCHOA (empresari)
CARLOS FRUTOS (empresari) [És el director d'aquest curtmetratge]

Aquest curtmetratge l'hem fet amb motiu de fer pensar a la gent, perquè... LES APARIÈNCIES ENGANYEN.

Aquest és un enllaç amb la primera escena del curt.

UN ÚLTIM RECORD

 Com ja sabeu, els alumnes de quart d' ESO estem fent quatre curtmetratges. La classe s' ha dividit en quatre grups de sis persones. El meu grup, format per la Laura Alcolado, Igor Moroz, Èric Romo, Marc Casajoana, Eric Peramos, el director del curt, i jo, Judit López. el nostre curt es titula: "un últim record". Tracta d' un señor a punt de morir, que té records sobre la seva vida. Recorda moments bonics, amb la seva dona, moments dolents, com quan la seva dona i la seva filla moren o quan el marginen per no poder beure alcohol en una festa. El protagonista, abans de morir, decideix quedarse amb els moments bonics.
Aquí us deixem un enllaç on teniu informació del blog:

http://escriure-i-reflexionar.wikispaces.com/UN+%C3%9ALTIM+RECORD

Carnestoltes!

El passat divendres, com tots sabeu, va ser carnestoltes. A quart sempre fem una comparsa i ens disfressem tots junts ja que és l' últim canrnaval que passem aquí a l`escola. Hi va haver diferents grups, cadascú disfressat com volia. Vam fer una tele gegant, i els espectadors anaven canviant de canal i anavem sortint disfressats de dins la tele. Els espectadors eren la Laia Sanchiz l`Eric Peramos, el Marc Bosch i el Ferran Garcia. Van haver-hi diferents grups, alguns nens van fer la haka, uns altres van fer de Frank de la jungla i les nenes vam fer un ball imitat el Bruno Mars amb la cançó "The lazy song". Va ser molt divertit

Els nens i nenes de cinquè

Fa unes setmanes vam iniciar un blog amb els nens i nenes de cinquè. Ells, amb la nostra ajuda, van crear el blog i van anar posant entrades. Els divendres venen amb nosaltres a l'aula d' informàtica i els ajudem a renovar el seu blog amb entrades diferents. Poden parlar sobre el que vulguin, algo que han fet a clase com per exmple excurcions, personatges dels seus llibres favorits o fem resums de llibres que hagin llegit a classe i que els hagin agradat molt. Cada alumne de quart ajuda a un alumne de cinquè i escriuen a seu blog. Ara ja fa dos setmanes que van fer el blog i ja porten bastantes entrades. Jo vaig ajudar a una nen i vam escriure sobre "kafka i la nina que se'n va anar de viatge"

GRAMÀTICA

Avui a classe hem fet tres tipus de frases problemàtiques:

1) El Pere plou

2) El mar es va menjar un somni

3) Els nois estudia

1) És incorrecta perquè "ploure" és un verb impersonal meteorològic (com: nevar, tronar, fer sol, ennvuolar-se, glaçar...)

en un sentit metafòric i no meteorològic sí que pot tenir subjecte.

-"Plouen granotes"  cauen granotes del cel arrossegades per un tornado.

-"Plouen diners" hi ha una gran inversió de diners. 

-"Al final del partit van ploure tota mena d'obbjectes sobre l'àrbitre.

   -"llençar": expressa que algú fa l'acció. (algú llença alguna cosa a algú).

   -"caure": expressa una quantitat reduïda.

   -"ploure": expressa abundàcia d'objectes.

2) És una frase metafòrica que podem associar a una situació tràgica.

3) El verb no concorda amb el subjecte.

Descripció de Holden

L' altre dia vam fer un examen sobre els capítols des del sis fins al nou;

Pregunta 3: fes una breu descripció psicològica del personatge (50 paraules).

Holden és un noi de quinze anys que va a una escola d' elit a Pencey de la qual ha estat expulsat a causa del seu passotisme. Després d' haver estat expulsat de l' escola d’elit, Holden, se'n torna a Nova York tot i que els seus pares no saben que ha tornat i molt menys que ha estat expulsat de l' escola. El protagonista és superdotat encara que ell es menysprea, ja que diu que no llegeix o que no sap res d' escriptors, i si que en sap, i molt. Sol usar paraules com: "cony", "coi" o "collons" entre altres.

                                             HOLDEN CAULFIELD

El vigilant en el camp de sègol

A català, estem llegint un llibre molt interessant i entretingut que es titula EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL, escrit per l'autor J. D. Salinger.

En la seva versió anglesa es titula "The catcher in the rye".

Aquesta història narra la història d'en Holden Caufield, que l'expulsen del seu centre d'estudi, i després d'una forta baralla, decideix marxar de Pencey cap a Nova York. Allà viurà un munt d'experiències.

Sincerament, us recomano aquest llibre, sobretot a la gent de la nostra edat (15 anys, 16 anys, etc.) perquè pensa com nosaltres i és molt fàcil de llegir. És divertit i hi ha moments en que et sents identificat amb Holden.

La portada del llibre en català (esquerra) i la portada del llibre en anglès (dreta)

I fins aquí aquesta entrada, fins un altre!

Pencey

Avui en Xavi ens ha dit que podem fer una entrada de la pregunta que més ens agradi de l'examen que hem fet sobre el llibre El vigilant en el camp de sègol.

Jo us posaré la primera pregunta que diu així:

1)Com és el centre on ha estudiat Holden? Fes-ne una descripció al màxim completa a partir del que n'explica el noi (tradicions, esports, habitacions, tipus d'alumnes, etc.)

Pencey, l'escola on estudia Holden és un centre gran. Els esports que practiquen són l'esgrima (on Holden és el capità) i el futbol americà, encara que a l'anunci de Pencey surt un noi sobre un cavall jugant al Polo.

En aquest anunci hi ha escrit que fan bones persones des de fa molt temps, però en Holden creu que són tots uns "malparits" i que si hi ha gent bona, ja ho era abans d'entrar a Pencey. 

Les habitacions tenen un armari, una finestra, dos llits, un escriptori i dues cadires. Crec que l'habitació d'en Holden es diu Rudolf i la comparteix amb l'Stradlater. Cada dues habitacions, estan unides per unes dutxes. L'habitació del costat del Holden és la del Ackley. 

L'escola és molt estricte i els caps de setmana i les festes com Nadal, pots sortir-hi. És una escola semblant a la de la pel·lícula "El club dels poetes morts".

Aquesta imatge l'he trobada en una pàgina on parla sobre el llibre The catcher in the rye.

Fins aquí l'entrada; Fins aviat!

L'hipnotitzador

La setmana passada, vam llegir un club de lectura que es titulava "L`hipnotitzador", la història anava sobre un jove cambrer, en Mario, que surt a l'escenari i l'hipnotitzador geperut l'hipnotitza de tal forma que el fa creure que és la seva estimada. Quan el pobre Mario, després de ser ridiculitzat per tothom baixa de l'escenari i s'adona del que ha passat, treu la pistola, i dispara 2 trets al hipnotitzador. Després vam fer unes activitats de comprensió lectora i de les nostres opinions.

D'aquest text pot haver-hi moltes opinions, d'acord, potser és massa exagerat que el mati però... sent una referència a la dictadura i Hitler (en el paper de l'hipnotitzador) crec que inclús és poc amb matar-lo... hauria de sofrir i pagar per tot el mal que va fer a gent innocent... Bé, són opinions. Fins aquí l’entrada d’avui; arreveure!

J. D. Salinger

Ja que avui fa un any exactament que J. D. Salinger, he decidit fer la seva biografia.

Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger (Nova York, 1 de gener de 1919 - Cornish, New Hampshire 27 de gener de 2010) va ser un escriptor americà.
Salinger, de pare jueu i de mare catòlica, va estudiar a la Valley Forge Military Academy. Més tard va estudiar per les Universitats de Nova York i Columbia. Mobilitzat per l'Exèrcit al 1942, participà en el desembarcament de Normandia (1944). Es va llicenciar al 1945, el mateix any començà a publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida es van fer molt famosos. Un d'aquests, la petita obra mestra A perfect day for bananafish (“Un dia perfecte per al peix banana”, 1948) és el retrat d'un personatge desficiat, que acaba en suïcidi, estava inspirat en la mort del seu company d'armes, Seymour Glass, que inspiraria un cicle narratiu de quatre obres.

La seva obra més representativa és la que estem llegint, The catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol), la qual us explicarem de què va.

Era un home que no li agradava sortir per la tele i mai va deixar que es fes una pel.lícula sobre El vigilant en el camp de sègol

Aquesta fotografia es va prendre quan J. D. Salinger sortia de comprar, i va veure un periodista que el volia fotografiar; doncs, en la imatge es veu com ell esta donant un cop de puny al fotògraf:





Benvinguts i Benvingudes!

Hola a tothom! Som la Laia i la Judit, dues alumnes de quart de secundària de l'Escola Escaladei de Cerdanyola del Vallès.

Aquest blog, l'utilitzarem per parlar sobre les coses interessants de Català, i també sobre el llibre "El vigilant en el Camp de sègol".


Aquesta és la primera entrada de les moltes que publicarem, fins aviat!


PD: També tenim un blog dels Alumnes d'Ampliació de Català (molt interessant!), on comentem diferents temes, visiteu-lo!